La voluntat d’un poble

És dilluns, 26 de novembre, i els operaris dels Ajuntaments comencen a baixar tota la publicitat que ha carregat els carrers de polítics. Entre tots els missatges que ara desapareixen, l’eslògan de CiU és el que millor ressona avui, ideal per definir el dia després d’unes eleccions.  Avui sí, sabem “la voluntat d’un poble”. I és bastant més complexa i interessant del que ens havien fet creure:

1. Catalunya és més plural que mai. Hi ha de tots colors. Just quan alguns cridaven a concentrar el vot en els pols forts, passa el contrari. Els partits petits creixen. Els grans cauen. L’eix nacional (Espanya-Catalunya) creix en la seva  gama de grisos i el debat en l’eix social (Esquerra-Dreta) pren més força: els candidats que han parlat de la crisi pugen amb força. Aquesta collage fascinant marca la gran diferència de Catalunya amb Espanya. Aquí hi ha un mosaic de 7 partits com a reflex d’una societat plural. Espanya és diferent: té una majoria absoluta del partit 1, una oposició del partit 2 i un partit 3 (IU) que fa el que pot per ser una alternativa al bipartidisme que PSOE i PP van crear als anys 80.

2. Els mitjans no havien entés la pel·lícula. La mateixa nit de les eleccions, els responsables dels principals diaris reconeixien a TV3 que estaven sorpresos i que no havien sabut explicar el que realment pensava la gent a peu. Les enquestes s’han equivocat molt (una del CEO donava 71 escons a CiU!). Senyors periodistes i ‘creadors d’opinió’: deixin de donar voltes pels passadissos dels parlaments i tornin a mesclar-se amb la gent, en el seu dia a dia. Perquè no només els polítics viuen i es retroalimenten en el seu petit món fictici. Els periodistes, moltes vegades, fan exactament el mateix.

3. Pugen els partits que tenen les coses clares. Junqueres, líder d’ERC, ha fet una campanya tranquila on el missatge era molt senzill: ‘Nosaltres seguim dient el mateix, amb un to més humil fins i tot: volem la independència’. I independentistes els han premiat. El mateix passa amb Ciutadans. ‘Catalunya és una regió d’Espanya’. El partit format al voltant de Rivera va nèixer per defensar aquesta idea. La han mantingut, i la gent que opina així, els vota.

4. Els resultats donen un Govern natural. Com encertava a dir Artur Mas, CiU és l’únic partit que pot plantejar un Govern. Enmig de la crisi i havent perdut 12 escons, necessiten un soci estable per no enfonsar-se més. ERC només demanarà que es mantingui la promesa d’un referèndum abans de 2014 i que a nivell de dèficit es comenci a fer alguna cosa que no sigui només retallar. El pacte el podrien tancar avui mateix, encara que simulin uns dies de negociacions. Les dues altres opcions de Govern de CiU serien PSC i PP. Les dues semblen impossibles.

5. El PSC ha canviat de classe. Fins ara eren un partit que jugava per guanyar. Han suspés més d’un cop i ara tenen nous companys d’aula. Els costarà acostumbrar-se a veure com els Herrera, Junqueras i Camacho treuen les mateixes notes que ells. És el moment ideal per començar de zero. Posar líders joves i decidir què volen ser, que és el que creuen. Poden posar per fi en marxa el “Nou PSC”. I demanar la seva independència… al PSOE.

6. A CiU s’han quedat en blanc. Mas va avançar les eleccions pensant que arrasaria. I no ha conseguit ni el pla a) majoria absoluta, ni el pla b) pujar molt i convertir el PSC en residual ni el pla c) quedar-se igual. La patacada és molt gran. Demanaven que els independentistes d’altres partits els “prestessin” el vot per fer una “amplia majoria”. I ha passat tot el contrari. No només no reben vots prestats d’ERC, sino que ERC s’endú rep regalats una gran part dels nous independentistes de CiU. La suma pot ser simplista, però… Quants escons perd CiU? 12. Quants en guanya ERC? 11.

7. La dreta catalana, afeblida i barallada. En primer lloc perquè els resultats no són bons. +1 (PP) -12 (CiU) = -11. En segon lloc, tots dos partits pensaven que muntar una baralla pública els donaria molts vots. Els insults els enfortirien mútuament. Però sembla que a Catalunya no som molt del “Sálvame DeLuxe”, nos ens va el morbo. Ara els dos partits estan amb relacions trencades. I no poden fer veure que no ha passat res. CiU perd vots i perd també el seu principal aliat.

8. L’esquerra catalana es desplega. IC-V ha sabut explicar que no només es pot viure de la il·lusió. Als barris hi ha famílies que ho han perdut tot en els últims anys, i als carrers hi ha hagut manifestacions cada dia (mestres, metges, farmacèutics, ajuntaments, transports, indústria, policia i bombers, estudiants…). Herrera ha buscat el seu vot i se n’ha endut uns quants. La CUP és un altre partit que parla clar amb els peus a terra. I, sense el recolzament dels mitjans (no calen, hi ha internet), ha entrat a fer polítiques anti-sistema des de dins el sistema (“volem ser el cavall de Troia”, deien).

Anuncios

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

6 responses to “La voluntat d’un poble”

  1. Dani says :

    Completament d’acord en gairebé tot, però discrepo en una cosa: La correlació CiU -12 = ERC +11 no és realment així. A Girona i a Lleida ERC puja 3 escons, i CiU en perd un, però puja en vots a totes dues províncies, de manera que aquests no compten. A BCN CiU en perd 100 mil, però ERC en guanya 200 mil, és a dir que també pilla d’altre bandes. A Tarragona sí que es podria correspondre aquesta anàlisi.

    • joelforster says :

      Ei Dani! No havia mirat tant de prop les dades, tens raò! Sí es veritat que a vegades no és tant senzill com sembla. Un altre exemple, jo crec que encara que PP acaba pujant una mica, ha perdut més d’un i dos escons a Ciutadans. Però els han recuperat amb exvotants del PSC i algun de CiU.

      Merci per llegir, tio!

  2. Ronald Santana (@rodas30) says :

    Buen análisis Joel, pero permíteme que te discuta un detalle. Cataluña no es diferente de España en su conjunto en cuanto a su pluralidad política. En el parlamento español no hay tres partidos o coaliciones representados hay 13, y de todos los colores. Mayoría absoluta hay desde el año pasado, pero han habido otras legislaturas sin la misma, mientras en Cataluña CiU era la dominate absoluta en varias ocasiones (¿llamaríamos a eso unipartidismo?). Y si nos movemos en los parlamentos autonómicos podemos pasar de los 2 partidos con representación en el parlamento de Castilla-La Mancha, a los 6 en el de Navarra; pasando por los 3 en Andalucía, Baleares, Extremadura, Cantabria, La Rioja y Murcia; 4 en los de Galicia, Canarias, Madrid, Comunidad Valenciana, Castilla y León; y 5 en el País Vasco, Asturias, y Aragón. En varios de estos parlamentos IU no tiene representación, y la mayoría tienen bastantes menos diputados que el de Cataluña y sin embargo son bastante plurales. Cataluña es plural sí, pero España también.

    ¡¡Gracias por tus artículos!!

    ¡¡Una abraçada!!

  3. Jordi says :

    Ei Joel!

    M’ha encantat l’article i estic totalment d’acord amb el teu punt de vista: amb aquests resultats crec que ens tornem més democràtics i representatius que mail. Per mi és el millor que podia passar, donades les circumstàncies, clar. Sembla que ens hagin acostumat a pensar que la política només funciona amb majories absolutes… i no (de fet, així només funcionen les dictadures i els governs de “decretazo”). No sé si estic mássa emocionat, però ens estem acostant poc a poc a una representativitat més típica de Suïssa que no pas a la bipartidista i poc heterogènia del Govern Central, no? Només ens falten els referèndums per igualar-nos… esperem que ben aviat (2014 no seria mala data…) tinguem el primer!

    També valoro molt positivament l’autocrítica del sector periodístic; totalment d’acord, i mola que els mateixos periodistes sigueu els que ho denuncieu. Això no fa més que demostrar la voluntat de canviar i dóna esperançes d’un quart poder més pròxim, més veraç i, en definitiva, millor.

    Una abraçada, company!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: