El ‘Blues’ de Mas

CiU . La pregunta era com de gran seria la majoria. Mas ja es va posar el tratje de president fa una setmana, el dilluns previ a les eleccions. Havia guanyat el debat televisiu mostrant-se com l’empresari tranquil que sap que li ha arribat el moment de ser el número 1. Havia alertat contra la eufòria, però els últims dies abans de l’elecció ell mateix sabia que no calia fer res més, només esperar que passessin els dies, que arribés el diumenge. Així que al miting final del Palau Sant Jordi es va permetre un homenatje a sí mateix i ni tant sols va citar els seus oponents. Era la veritable festa de la victòria, 3 dies abans de que la gent votés.

Amb la distància més gran mai conseguida envers el PSC, i només a 6 escons de la majoria absoluta, a Artur Mar no li caldrà pactar amb ningú. Ni govern arriscat amb el PP, ni independentisme instantani amb ERC, ni sociovergència. En totes i cadascuna de les comarques (en totes!) ha guanyat CiU. La promesa de governar amb “humilitat”, d’escoltar les altres veus del Parlament, i sobretot, que Mas reconegués que “no som els salvadors, sino els servidors de Catalunya”, són un bon principi.

PSC. Es veia venir que el PSC s’enfonsaria, però un 18% de vots és un daltabaix impressionant, tenint en compte que a certes ciutats de Catalunya hi ha electors que votarien els socialistes encara que el seu candidat fos Buggs Bunny. Són els pitjors resultats de la història a Catalunya, i les raons es poden buscar en la crisi. Però el més just és buscar els motius en dues característiques que no són noves: la falta de carisma de Montilla (va fer un debat que feia mal de veure) i la dificultat del seu govern per explicar els avenços que han fet durant els últims anys (que n’havien fet d’importants).

PP. Deia la representant del PP a la nit electoral de TV3 que si fos per ella deixaria el plató i se n’aniria “directament a celebrar-ho amb els meus companys”, quan sortien els primers resultats. El PP ha fet un salt de gegant, i s’ha col·locat com a tercer partit català, només 10 escons darrere el PSC. Alicia Sánchez-Camacho, que en el seu moment va ser imposada des de Madrid per evitar que Montserrat Nebrera liderés un PP massa ‘catalanista’, ha fet una molt bona campanya (sobretot tenint en compte que hi va haver allò del joc de caçar immigrants). 384.00 vots a Catalunya són molts vots, i segurament n’ha rebut bastants milers d’ex-votants del PSC que han castigat més a Zapatero que pensat el programa d’Alícia.

IC-V Quan Herrera parlava de mantenir l’esperança dels verds realment s’ho creia. Havia aixecat els ànims en totes les trobades on anava, en els últims dies, i no es cansava de dir amb tota la il·lusió que “el futur no està escrit”. Ha sigut l’únic que no ha renegat del tripartit, i també l’únic que no ha intentat experimentar amb un canvi de prioritats. Al final, la seva valentia s’ha merescut uns bons resultats. Han perdut l’escó de Lleida (era molt difícil mantenir-lo) però 10 escons és un bon resultat per al germà petit d’un tripartit que s’enfonsava.

ERC Les enquestes ho deien, però a ERC creien tenir el pla per evitar-ho: fer fóra Carod-Rovira, simular que el últims 4 anys no han existit i utilitzar la paraula “independència” més que mai. Puigcercós s’ha deixat la veu en cada poble que ha visitat, explicant el seu dau de les 6 cares i recordant que el seu partit era el de Companys i Macià, i que per tant tenien més dret a rebre la confiança dels independentistes que els nouvinguts de Reagrupament i SI. Al final, ni tant sols poden excusar-se en això. No només els ha superat clarament el PP (malson!) sinó que han caigut a la cinquena posició, darrer IC-V i només amb el doble de vots que Ciutadans.

Ciutadans. Es consolida el partit, i té mèrit. Tothom esperava que desapareguessin tal com van aparèixer, però una bona campanya per internet i la capacitat d’aprofitar bé totes les oportunitats, ha permès que guanyessin vots en les seves importants segones eleccions. El resultat (3 escons) no els farà importants al Parlament, però Albert Rivera podrà seguir creixent com a polític, explotar el seu carisma ben assajat i parlar en castellà a l’hemicle, que prou premi és.

SI. Deia l’ex president del Barça fa uns mesos que un sondeig li donava un 17% de vots (o eren 17 escons?). Al final, i després d’una campanya sense arguments, ridícula en la forma i amb problemes legals, Joan Laporta ha aconseguit per la mínima un resultat prou bo. Fins el 85% del vot escrutat, només treia un escó, i era el de Girona, així que es podia donar la situació que el partit entrés al Parlament, però sense el líder del partit (que era cap de llista per Barcelona). Al final SI ha sobrepassar el 3% que marca la llei, i tot i rebre 3.000 vots menys que Ciutadans, han conseguit 4 escons. Serà interessant veure les negociacions del grup mixt  per repartir-se el temps d’intervenció en els plens. Laporta i Rivera seguts gairebé de costat serà una bona imatge de veure.

Anuncios

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

2 responses to “El ‘Blues’ de Mas”

  1. Timothy Barton says :

    De fet, Albert Rivera sol parlar en català al parlament, tot i que canvia al castellà per alguns temes, com en el debat sobre les corregudes de bous: http://www.youtube.com/watch?v=lZiRJYSiem8. Però els altres dos diputats em sembla que sí que parlen habitualment castellà.

    Ahir vam veure Jordi Cañas parlar en castellà a TV3, malgrat que sap parlar català. Suposo que per mantenir la igualtat que pretenen defensar, Albert Rivera parla en català quan surt en els mitjans de parla castellana?

  2. Sophia says :

    Bon anàlisi! 🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: